EDUCACIÓ SECUNDÀRIA A NAU ESCOLA
Des de setembre de 2021 NAU Escola oferirà també l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria.
El centre compta amb l’homologació de la Conselleria d’Educació.
Han estat molts els motius que ens han portat a ampliar la nostra escola per incloure l’Educació Secundària, però en voldríem destacar sobretot dos:
- Oferir als i les joves d’entre 12 i 16 anys una educació realment respectuosa amb les seves necessitats, estils d’aprenentatge i interessos en un entorn on se sentin acompanyats emocionalment i intel·lectual.
- Els nostres deu anys d’experiència acompanyant infants d’educació infantil i primària ens porten al convenciment que la nostra metodologia no sols és possible sinó molt beneficiosa també a secundària.
UNA SECUNDÀRIA REALMENT RESPECTUOSA AMB ELS I LES JOVES
Aquesta etapa del creixement es caracteritza per la transformació constant, que arriba a les diferents dimensions dels nois i de les noies: l’emocional, la biològica, la social, l’intel·lectual i l’espiritual/transcendent.
L’adolescència és el temps de l’inici de la fertilitat i de la transformació del cos, de la construcció de la identitat personal i de la immersió en la recerca de qui sóc, de la construcció del pensament crític i de la capacitat més profunda de recerca, de la consciència de la mirada endins en permanent contrast amb el que hi ha a fora, que inclou la mirada crítica vers el món adult i la recerca del model del món que vull. És el temps per a conquerir la plena autonomia, l’expressió de les capacitats individuals i de grup, així com la descoberta de la potència transformadora vers un món que ens comença a convidar i a necessitar en la seva construcció permanent. Aquestes noves circumstàncies possibiliten situacions d’aprenentatge molt riques, diverses, profundes i transformadores.
En aquesta etapa el noi i la noia van teixint un recorregut genuí tot incorporant interessos que els són autèntics, creant així el seu itinerari formatiu i vital propi. L’acompanyament de la família i de l’equip es fonamenta en el diàleg constant amb allò que els nois i noies viuen, el que els neguiteja i/o desperta interès més enllà del moment present.
Partim d’allò que ja existeix per anar a trobar-nos amb el que es desconeix i que tant crida l’atenció de l’adolescent. Aquest encara necessita que les relacions amb l’adult puguin sostenir-lo i acompanyar-lo en les situacions que viu. La claredat en els límits, la confiança, el respecte de la intimitat i el reconeixement de la identitat són aspectes especialment necessaris que els adults que acompanyen els nois i les noies que transiten per l’adolescència han de mantenir; tant necessaris com l’acolliment (i recolliment) en espais i temps de qualitat en què poder compartir i acompanyar la intensitat, la plenitud i la reflexió sobre les vivències, així com la incomoditat dels temps de buit, de dubte, d’incertesa, de por.
En l’etapa de la preadolescència i l’adolescència, es passa a mirar el món de les relacions de manera conscient, clara i prioritària. L’altre esdevé una font de coneixement, de contrast, de situacions, d’emocions, etc., totes elles irresistibles. La coneixença, la responsabilitat, el compromís i, en general, l’autoregulació de cada adolescent vers el lloc que ocupa en l’altre i en el grup són recerques i aprenentatges naturals d’aquesta etapa vital. Per tant, hem de tenir cura d’oferir oportunitats i espais que siguin rics en relacions, on siguin respectats els temps, els ritmes i les formes tant individuals com les que parteixen de la construcció col·lectiva.
Per a construir la identitat personal cal qüestionar el que es coneix fins ara i també incorporar noves mirades. És per això que posem l’atenció en els vincles, en les interaccions, en els rols que genera el grup, que generen les individualitats trobades i les propostes; acompanyem i tenim cura que el grup es visqui amb la intensitat que permet el descobriment d’un mateix i de l’altre.
Hi ha necessitats a l’etapa de l’adolescència que potser no es poden contemplar o cobrir des d’aquest projecte, com per exemple els canvis en els bioritmes. Cicles més llargs que en etapes més primerenques, canvis a estar més actius/desperts/enèrgics en horaris nocturns… Malgrat com a projecte no ens podem adaptar tant a la necessitat individual, sí que podem assumir el compromís de tenir en compte, cura i donar certes eines per a contemplar aquests canvis i necessitats.
OBJECTIUS
- Acompanyar a l’alumnat a seguir els seus interessos d’aprenentatge tot fomentant la responsabilitat i el compromís i facilitant el desenvolupament de les seves potencialitats.
- Fomentar el desenvolupament integral de l’alumnat tenint en compte la part racional, emocional, corporal i espiritual.
- Desenvolupar les competències bàsiques.
- Abordar el currículum des de les intel·ligències múltiples.
- Desenvolupar eines per l’autoconeixement i l’autocura.
- Desenvolupar compromisos per la cura de les altres persones, de l’entorn i per a la millora de la societat.
VALORS
Ens trobem en un moment de crisi civilitzatòria (C. Naranjo) i de crisi energètica i de materials, un moment clau en el que la humanitat ha de fer un gir per no arribar al col·lapse (Y. Herrero).
Volem posar el nostre gra d’arena potenciant una educació respectuosa que ajudi a formar persones respectuoses amb elles mateixes, les demés i l’entorn, persones connectades amb elles mateixes que tenguin la oportunitat de desenvolupar-se a nivell integral (corporal, emocional, racional i transcendent). Volem apropar-nos a ser el canvi que volem veure al món, per això partim del següents valors:
- Cures en el centre: Cura cap a un/a mateix/a, els demés i l’entorn. Ecofeminisme.
- Responsabilitat individual
- Responsabilitat grupal
- Responsabilitat envers la cultura i la llengua (entorn local)
- Desenvolupament integral de la persona (mental, emocional, corporal, espiritual -material pere tarrés-) / Plenitud.
- 3 cervells, racional, mamífer i reptilià. Integrar part racional, emocional i intuïtiva
- Societat com a organisme / crisi de la civilització
- Coeducació / perspectiva de gènere
- Educació com a eina de transformació social
- Creativitat
- Participació i autogestió
- Diversitat
- Consum responsable
- Acompanyament respectuós
- Pau
- Mirada sistèmica
METODOLOGIA
AUTONOMIA I LLIBERTAT. Connexió amb el desig i la dificultat.
El protagonisme del noi i de la noia és vital en l’experiència, és per això que en la descoberta i recerca dels aprenentatges partim de la voluntarietat de les accions, la llibertat, la responsabilitat i el compromís amb un mateix i amb el grup fruit de la decisió pròpia. L’adult posa al servei del noi i de la noia eines per a la planificació, la recerca, la reflexió i el qüestionament d’allò que està captant el seu interès.
L’activitat espontània és la que s’inicia per l’interès que té el noi i la noia, fruit d’inquietuds personals o del grup, i també com a resultat de la interacció amb els materials i els espais. Aquesta activitat pot esdevenir una proposta estructurada, doncs pot prendre forma de recerca o de taller on aprofundir l’experiència.
Els materials i les propostes es dissenyen a partir del currículum de l’ESO. Així mateix anem generant material per a l’autoavaluació, de manera que en qualsevol moment, si el noi o la noia té el desig o la necessitat de contrastar els criteris de l’educació formal, té aquests materials a l’abast.
L’activitat estructurada és la que prepara l’adult i es duu a terme per mitjà de la seva mediació. Aquesta activitat és diversa, tant pel que fa a l’adult que acompanya (pot ser membre de l’equip, col·laborador, o mare/pare del projecte), com també respecte de la forma (tipus de sessions, segons durada i organització) i les eines emprades, interdisciplinàries i transversals, malgrat que puguin néixer o orbitar entorn d’una àrea o disciplina concreta.
El concepte de viatge està integrat en la dinàmica d’aquesta etapa perquè permet conèixer altres realitats, altres llocs i altres persones amb qui compartir i generar situacions i vivències interessants. Una altra manera de com entenem el viatge en aquesta etapa en especial és la d’acollir propostes que venen de fora, col·laboradors que volen compartir alguna vivència, experiència o visió amb el grup d’adolescents dins la dinàmica de l’escola.
Autoria dels textos: Sigrid Jorgensen i Bibiana Marín