La màgia, l’art i… els post-its han omplert els darrers divendres dels nautes de 4 i 5 anys.

Dia 23 ens va visitar la mamà de dos dels nostres nautes, ens volia mostrar com és el lloc on fa feina. Ens va convidar a entrar a la sala de llum i allà ens esperava una màquina que treia llum per la boca i projectava imatges gegants damunt la paret. Eren imatges de l’edifici on ella treballa, es diu Fundació Pilar i Joan Miró, es veu que és un museu i que serveix per guardar coses, hi ha museus de molts de tipus, fins i tot n’existeix un de xocolata! Però aquest que ens mostrava guarda obres de l’artista Joan Miró. No tothom tenia molt clar que és un artista, així que ens va aclarir que els artistes són persones amb moltes idees al cap i que necessiten treure aquestes idees a fora i convertir-les en realitat, per això fan quadres, escultures, tapissos, fotos, vídeos, instal·lacions… Amb la màquina de llum ens va mostrar exemples d’algunes d’aquestes idees d’artista (n’hi havia de tota mida, forma i color!). També ens va mostrar imatges dels llocs on fan realitat la seva imaginació: els tallers.

Els tallers són llocs on pensar, imaginar, crear, aprendre, parlar, riure… on materialitzar totes les idees. A la Fundació Pilar i Joan Miró hi ha també el taller on va fer feina en Joan Miró i ens va convidar a visitar-lo la setmana següent.

Però abans de partir, na Katia ens va demanar que fóssim nosaltres qui ara li contàssim coses del nostre taller. Taller? Quin taller? NAU és clar! Nau és un taller enorme per a tots els infants que l’habiten.

Per poder-ho fer ens va donar uns post-its que anàvem repartint per tota l’escola, els de color rosa amb forma de cor pels llocs, racons o materials que més ens agradaven i els quadrats de color verd per aquelles coses que no ens agradaven. Ben ràpidament Nau es va omplir de corets roses! En realitat hi va haver ben poquets de color verd…

La setmana següent, el dia 30 de gener, visitàrem el museu. Va ser un dia màgic del que vàrem gaudir molt. El primer que vàrem fer en arribar va ser escoltar un conte sobre la història d’en Joan Miró, després acariciant unes plomes màgiques que es guarden a una capsa secreta i molt especial ens vàrem convertir en ocells i volant, volant vàrem anar a visitar el taller de Miró, com érem ocells ho varem fer des del sostre, i des d’allà dalt vàrem descobrir una infinitat de coses: cadires, estores, pinzells, escales, extintors, bolles del món, pintura a terra, síndries, coets…

Després, seguint una música molt fluixeta que ens marcava el camí, entràrem a les sales del museu, on trobàrem quadres, princeses, escultures, cavalls, robots, colors, dimonis, sirenes, regalims de pintura, dinosaures, passadissos secrets que duen a altres mons, estrelles… vàrem visibilitzar tot aquell món extraordinari igual que havíem fet a Nau, amb ferratines, encara que aquesta vegada tenien forma de fletxa. Així, altres persones que es passejaven pel museu podien veure la quantitat de coses que passen dins el museu cada dia (els ajudàrem una mica perquè moltes vegades els adults no veuen tota la màgia i les històries que s’amaguen a la Miró… Si és que moltes vegades només veuen quadres! Afortunadament aquest dia hi vàrem anar nosaltres per compartir la nostra mirada)

El millor encara estava per arribar, quan sortirem als jardins a berenar vàrem trobar un estany ple de peixos! Peixos grans, mitjans i petits; grisos, marrons i taronges; peixos que pujaven, baixaven, nedaven i venien devora nostre a menjar les miques sobrants dels nostres berenars. Va ser una estona molt divertida mirant els peixos, berenant tranquil·lament devora de les grans escultures mironianes, corrent entre els arbres o penjats de les seves lianes…

Després d’una estona d’esbarjo ens van convidar a visitar un altre taller, en aquesta ocasió no era el taller d’en Miró, era un taller que havien fet i muntat especialment per a nosaltres!

Estava ple de materials per poder realitzar les nostres idees: pintures, papers, tisores, purpurina, branques, teles, suros, segells, carbonets, imatges, retalls, fulles… i teníem moooolta estona per davant per poder fer el que volguéssim. Alguns varen acabar les seves produccions artístiques ràpidament i d’altres haurien necessitat un parell d’hores mes, però tots vàrem crear almenys un parell d’obres i sobretot gaudírem de tot el procés creatiu.

Una vegada més queda demostrada la famosa frase de Picasso: “Cada nin porta un artista dins” encara que nosaltres pensem que és just al revés: “Cada artista conserva, cuida i protegeix al seu nin interior”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *